Dumitru CRUDU

 dimitrie

que has obert almenys un cop la porta dimitrie i ella

de fet que sigui nua i a dins que hi hagi ningú

i que aquella porta i aquella cambra que siguin de fet teves

que t’has descalçat mai de les teves sabatilles dimitrie

quan ells de fet estiguessin bruts

que t’has despullat tu mai dels vestits

i que has vist que ells de fet es parpellegen per terra com

una dona èbria que t’ho ha passat de tenir son dimitrie

que t’has estès en el llit prop de tu mateix i que has sentit que

no hi ha ningú que t’enfonses en un buit blanc que no has intentat

potser tu també doncs dimitrie d’agafar uns pits

tous com unes escaleres de pedra però sentir-ne que de fet

elles també et fan falta que no has buscant llavors unes cuixes

acollidores i que de fet no has trobat que no has intentat

d’amagar-te sota un pell de dona que ell també

faltava t’haurien abraçat també uns braços minsos però ells també

faltaven que no has sentit tu també dimitrie

que no hi ha cap peus humits per estendre’s cap a tu

com un cargol cap a tu dimitrie dimitrie

que encara estaves pensant llavors a crims a literatura a escacs

que no t’ha passat a tu també sortir a la nit fer preguntes

i que la foscor se’t desvetlleixi al davant

per tot arreu com una gegantina xona de verge

(traducere în catalană de George Mureşan)